He trobat en Pere Serafí un poeta que m'ha fet canviar d'aura respecte Ausiàs March en segons quines coses que ja em tediaven d'ell, però he trobat que comparteixen, entre d'altres coses, el que m'agrada més de March, l'Amor Amor, no em deixeu trist e adolorit. Sortosament a la carrera he coincidit amb aquest poeta grec de naixement, català de conreu que, tot i no ser tractat com un dels grans, tracta els grans temes que des de que l'home és home, des de que és sàpiens (i des de que és lòquens per tant) han predominat dins la ment de tot ésser irracional, humanificat.
SONET
A Déu graesc que só desenganat
dels fets d’Amor, puix van tots al revés
del que pensí i de lo que em promés
quan fui per ell en sa cort acceptat.
Prometé’m molt, ab mostra de bon grat,
en aquell jorn que en son poder fui mès,
i, amant sens fi, no he trobat jamés
a mon voler ninguna igualtat.
Molt clar conec que só estat decebut,
perdent mon temps, pensant haver bon guard
del ben servir ab gran sol·licitud.
on no es fa cas ni es coneix la virtut.
Sols regna al món d’Amor la pitjor part.
