divendres, 13 de març de 2009

L'avi


Perquè amb 81 anys feia temps que no es sentia tant viu, no balla, però riu i canta!

Tot i que aquí només en mostr un, es meus dos l'avis són sa imatge viva des pas des temps i de lo que comporta ser aquí, viu, en aquestes alçades. Açò comporta ser més, burlar-se quasi de Déu, riure, cantar, recordar, ser feliç, mirar-se per damunt s'ombro es pas des temps. Viuen es temps, es seu present d'ara com el van viure fa 50 anys, perquè no importa sa edat ni es moment, sinó sa voluntat. Recordar i haver viscut és com una eina més, és es més preuat tresor per viure i palpar es present fornint as que haurem de viure es futur, tinguent en compte que ells, "lavis", en tant a enginyers d'aquest futur (noltros com a treballadors) hi esdevindran presents i podran veure des del cel que aquest és encara es meu món. Són sa imatge viva de s'eternitat de s'ésser humà, perquè anihileixen es sentit des temps.

Mentres es temps mos vol devorar dins s'oblit amb sa seva fòrmula inpalpable, l'avi me demostra que es temps es pot combatre perquè està dins sa nostra ment, és a dir, dins sa nostra voluntat. I no tem sa mort, perquè encara no sap què és.

Adrià Pons Pons

1 comentari: