diumenge, 1 de març del 2009

Diada de les Illes Balears


Balear, illenc, de ses Illes, mallorquí, menorquí, eivissenc....es veu que açò no ho teim massa aclarit, i no és casualitat, som un poble fort amb una consciència fluixa. Poques vegades he sentit dir -Visca ses illes!- o-Visca ses balears!- Tenim la mar per enmig, però açò no deixa de fer-mos un poble, amb una llengua i una cultura en comú, que en dies com avui, oblida pràcticament que és festa, i molt més si és diumenge (perquè entre setmana sa gent se'n enrecorda ja que no ha d'anar a fer feina).

És cert que tenim algunes particularitats, tenim consells insulars, diades insulars, i un nacionalisme que sempre deriva cap a la insularitat, el catalanisme o l'espanyolisme, oblidant-nos que tenim molt passat en comú en les illes, i que, tot i que a molts els hi ho sembli, l'esdevenir i la importància com a comunitat autònoma no és cap tonteria. Varem compartir una època esplendorosa com a foners, com a megalítics, com a guerrers mercenaris per tot el mare nostrum, varem ser romans tots, i saraïns, i catalans, i llavors integrats a la corona espanyola, i tot i tenir diferències en alguns casos històrics, o rivalitats polítiques, crec que en aquest temps de democràcia, en que podem dir el que volguem, ens escoltin o no, ses Illes hauríem de recuperar aquest caràcter nacional i esdevenir un poble que, per falta de veu, està deixant que els demés li clavin les urpes.

La meva reflexió vé donada, com ja he dit, pel fet que avui, dia 1 de Març, es celebra el que seria, suposadament, el dia més gloriós en la història de ses Illes, és a dir, una firma d'un pacte centralista per part de quatre dirigents centralistes incompetents(Cañellas, Matas,..) i amb quatre permisos per fer-nos callar la boca i sentir-nos tant espanyols com el Rei. Crec que ses Illes podem donar per més, crec que tenim més devenir històric com per comformarmos amb el que ens diuen des de Madrid, la capital d'un estat que ens ha près la consciència com a poble, com a cultura i que també ens prèn el pèl econòmicament (som la comunitat "espanyada" més perjudicada en el balanç fiscal, ja es sap).

Per tant, crec que avui, dia oblidat per molt de illencs, és un dia per reflexionar i pensar si realment som el que hauríem de ser, QUATRE ILLES, UN PAÍS, CAP FRONTERA.
PD: l'escut es mostra en barra blanca com a reivindicació en contra del gonellisme que van fer els autonomistes(si així se'ls pot anomenar) per unir la idea de les illes amb el seccecionisme blaverista en contra de la cultura catalana. Està documentat que abans i originàriament, la barra travessera de l'escut era inexistent o de color blanc més tard, adoptada per Jose Maria Quadrado.

2 comentaris:

  1. Jo, dic si a les Balears. Em sent, i així ho pos de manifest a vegades, menorquí, de ses Illes Balears i de més llocs... però és avui, que per cert, no en tenia n'hi idea, que hem de sentir-nos orgullosos d'aquests.

    Hi ha, encara, fortes barreres i crítiques cap a les altres illes, fet que s'hauria d'eliminar, perquè tots junts feríem més. Som una comunitat autònoma, unida sobretot per una llengua i un passat, que encara és, a molts llocs, viu. Digue'm, idò (i no podria ser més oportú un mot que ens uneix tant com és aquest idò): Visca ses Illes!!!

    Felicitats, perquè avui feim festa.

    ResponElimina