dimecres, 25 de març del 2009

Es temps inventa àtoms de colorins.

Dins s'estudi, que està tancat, defora fot un poc de fred, mir vídeos des youtube i he de fer tres treballs de sa carrera. Me'n he adonat compte, hi ha gent qe li agrada estar fet pols, tenir els calçons encartonats i anar fet un guarro, dur ses mans plenes de most i anar amb un bon cerol, fer botar cavalls, retrobar sa gent. Vull que es repetesqui un altre estiu a menorca, com quan poses una cançó una altre vegada i no te'n canses mai. Però només som un andros, i no puc fer anar deveres es "temps". Vull sentir sonar es primer toc de fabiol. Ara, amb sa feina aquí davant pens amb melangia però amb alegria en tornar a passar pes tubu diví de s'estiu, i quan acabi tornar aquí, on s'enyora s'estiu com allà enyoraré en s'hivern. Sort que ses coses són cícliques, i tornen, però de mentres, m'esper amb dinamisme i aquí, ara, fora de ca meva, recordant amb alegria plor gotes de gin.

1 comentari:

  1. És frissa perquè vengui s'estiu, però després també, en part, perquè vengui s'hivern. Hi ha que ser feliç a cada banda, i açò ho fan ses persones que estan al teu voltant. Prest, Sant Joan!

    ResponElimina