dilluns, 24 d’octubre del 2011

(D'Imitació del foc, 1937)

EN LA MEVA MORT

Estic cansat de tu, domini fosc
i tempestat de flama.
M'exaltaré damunt els horitzons
i trauré les banderes al desert
de la darrera cavalcada.
Reina d'aquestes hores, ara véns
tota brillant, armada.
Inútil desesper del vespre! L'alba
s'acosta ja amb l'espasa,
i l'ardor temerari que m'encén
allunya les estrelles.

Bartomeu Roselló-Pòrcel

dijous, 18 de març del 2010

Art

Avui a classe m'han intentat explicar, per enéssima vegada, què és l'art. Mentre el professor, un gran sabi, ens donava la seva idea, la seva opinió, la seva argumentació i l'argumentació de molts altres, jo anava pensant (ja que ja havia sentit desenes de vegades "què és l'art") i em plantejava; si en algun examen em demanéssin què opin sobre l'art, què contestaria jo? Estava adelantant aconteixements, ja ho sé, però més val anar preparat a la guerra!

Lo primer de tot que m'ha vingut al cap és que l'art és una cosa personal perquè, tot mesclant teoria amb reflexió pròpia, m'he deixat endur per un pensament "Berckeleià" d'entendre el món, i per tant he considerat que l'art està dins les persones. Molts teòrics han dit que l'espectacle està dins l'espectador o que la poesia és la propia persona llegint un missatge. L'art es lliga molt a la filosofia (o epistemologia, per no generalitzar) idò, l'art va estretament lligat al coneixement.

Llavors, com que una cosa per analogia em portava a l'altre he pensat que l'art ha de ser com aquella definició que Aristotèlica diu: una revelació d'una experiència pròpia de valor universal.

Què genera una experiència pròpia? Una película, un poema, una novel·la, una obra de teatre, una cançó, una escultura...Sí, és clar, tot açò, però...(aquí ja he començat a botar raonaments, possibles contradiccions i fer demagogia intuïtiva amb jo mateix)...una conversa, un monòleg, un programa de televisió, una notícia, un paissatge, un llum que encens cada nit...

És curiós, segons el que m'han explicat, el que he après, novament per analogia, tot és art. Pens:

-L'art està dins de les persones, ergo li donem la forma que portem dins nosaltres.

-L'art parla en les coses...serà que les coses s'han de fer parlar, les coses parlen en si, el món són paraules!

-L'art són experiències pròpies de valor universal...quin és el valor universal que no tengui un matis que el faci local o personal???

L'art és el significat de tot, ho és tot, de manera simple o complexe; tot allò directe que té sentit: Un telèfon que sona d'una manera agobiant, una conversa amb el teu avi, amb el teu germà ( quina gran experiència!), una declaració d'amor, una sensació de llibertat llençant-se al mar, un poema de Timoneda, una cançó, un quadre impressionista, una noticia trista, un plat de s'àvia o una fruita que està madurant, tot açò proporciona la mateixa sensació que el que es considera art, fa la mateixa funció i el mitja és tant o més sincer, és imitació, és experiència.

He tornat a obrir ets ulls llavors, era a classe i m'estaven explicant cosa sobre la referència i la forma, molt interessant per cert. Esper que mai hem facin una pregunta de raonar sobre l'art a mi, crec que ho intent intuir, però no ho puc abarcar, com tot i tothom.

L'art és forma, significat i experiència. Punt i Amén.

Tot açò

Tots duim es sol dins.

divendres, 17 d’abril del 2009

Falten filòlegs

Diari El Punt:

Fa temps que s'avisa de la greu situació que es pot produir en els propers anys en el segon ensenyament per la poca afluència d'estudiants als estudis de filologia catalana. Fa unes setmanes es va explicar que a Tarragona no hi havia filòlegs en llista d'espera i que les substitucions per baixa de professor titular no es podien cobrir a temps. En la perspectiva d'abundants jubilacions durant la propera dècada, es presenta un panorama que, si per una banda sembla de felicitat laboral per als estudiants actuals, per l'altra hauria d'activar les alarmes per les conseqüències que aquest estat de les coses pot provocar. El problema no el tindrà ben bé la maquinària administrativa d'ensenyament, perquè, amb aquestes directrius pedagògiques que no donen cap mena d'importància a la formació acadèmica dels professors, si no tenen filòlegs hi posaran altres llicenciats o graduats; el problema serà de país. El problema ja és de país en l'actualitat, perquè la crisi del segon ensenyament és clara i greu. Si s'entra a l'abordatge en els estudis de llengua i literatura catalanes i es decideix que són impartits per personal no especialitzat, no tan sols minvarà la qualitat de l'ensenyament sinó que també es produirà una disminució de la consciència nacional en els professors més sensibles a transmetre-la, i la desnacionalització creixerà. Els coneixements de llengua i literatura catalanes i la situació en unes coordenades precises sobre la unitat de la llengua i les necessitats sociolingüístiques del país s'ensenyen als futurs professors en els estudis de filologia catalana. [...]

diumenge, 5 d’abril del 2009

Tornarà a ésser.

Com sempre en contra de tot pronòstic. Com sempre essent en contra de l'ordre. Com sempre pensant què serà(i no què voldrà ser), com actuarà per jugar amb es destí, i és que si no juga no té vida. Si no té vida no té problemes ni solucions, si no té problemes ni solucions no té tristeses ni alegries, si no té tristeses ni alegries, no pot tenir sentiments, si no té sentiments...Si no té sentiments no pot sentir. Si no pot sentir no s'ha creat, si no s'ha creat no és, i si ha estat, tornarà a ésser.

dimecres, 1 d’abril del 2009

Noticia interessant del diari Menorca

"Traslado desde la habitación"

Aterrizaje. La avioneta se posa en el techo del hospital Mateu Orfila, recoge al enfermo en un tiempo no superior a los diez minutos y retoma el vuelo sin parar los motores



Redacción Maó
El IB-Salut puso ayer en práctica por sorpresa un sistema de transporte sanitario más eficaz, rápido y ágil que los empleados y propuestos hasta el momento. Se trata de una avioneta especialmente equipada y preparada para aterrizar en techos como el del hospital Mateu Orfila y recoger al enfermo en su misma habitación.
La utilización de la novedosa avioneta Stupender 34HMO para un traslado a Son Dureta generó el asombro de usuarios y empleados del hospital, así como de las personas que se encontraban en las inmediaciones del centro sanitario a primera hora de la mañana. “Creí que había confundido el hospital con el Aeroclub”, declaró una celadora.

Se trata de un modelo especialmente concebido para este tipo de operaciones. Tiene un tren de aterrizaje preparado para posarse en cualquier superficie plana. Una vez en el suelo, de la cabina de la avioneta sale una escalera mecanizada y dotada de camilla que permite coger al enfermo por la ventana de su habitación, desde la misma cama, y sin tener que detener los motores.

Pese a la poca experiencia con este método, el traslado realizado ayer por la mañana fue todo un éxito. El piloto, que cuenta con el nivel B de catalán, explicó que el mal tiempo no fue impedimento alguno, puesto que las ruedas de la avioneta son antideslizantes y la cabina móvil se puede cubrir con un plástico de protección. “Cuando haya mucha tramontana, será otra cosa”, añadió.

El coste de la avioneta ha sido de 400.000 euros, para lo que el Govern ha solicitado un crédito. Ahora se buscan fórmulas para generar ingresos extraordinarios que permitan devolver cuanto antes este préstamo. Así, por ejemplo, la avioneta podría ser alquilada por los Amics de la Illa del Rei para facilitar la participación en el proyecto de recuperación de aquellas personas reacias a subirse a una barca. También podría ser contratada por los hoteles para prestar un servicio muy demandado por los británicos: transporte desde la misma habitación del hotel directamente a la hamaca de la playa y viceversa.

Bolonya esperarà, ho diu el govern!!!

Avui matí m'han telefonat de cameva i m'ha dit mon pare, que és ver que s'ha aturat bolonya de moment i esperarà un parell d'anys més? Jo li he dit que no ho sé. Mire't El Mundo, m'ha dit...i he trobat allà.

Article El Mundo, Javier Roblez informa:

"Los estudios se deben sincronizar"

Esta es la frase con la que la ministra de educación i cultura terminaba ayer su rueda de prensa después de la decisión de Bruselas de subvencionar con más de 400 millones de euros los estudios superiores españoles i griegos; el motivo de tal ingreso, la adaptación del Plan de Bolonia que, según los eurodiputados por votación en la cambra de representantes de Estrasburgo, ayer consideraron que seria absurdo que se integraran al plan europeo las universidades de un país de forma indepentiente, ya que por ejemplo, universidades españolas como la Universidad Complutense de Madrid o la Universidad de Salamanca van muy atrasadas en referencia a la adaptación del plan i podrían ser eclipsadas por otras univesidades españolas que ya hayan aplicado el plan europeo, entre ellas, la catalana Pompeu Fabra i otras que se están integrando, como la Universidad de Barcelona i la Universidad Autónoma de Barcelona. El motivo de esta subvención es atrasar hasta tres los años de aplicación del plan Bolonia en las universidades Catalanas, Baleares i Valencianas i apresurar la adaptación a las Universidades que tuvieran el proyecto europeo encarado como un futuro más lejano. Se prevee que en 2013, todas las universidades que a dia de hoy no hayan adaptado el plan, empiezen, todas por igual , un proceso de adaptación que duraría hasta 2015, cuando el proceso de Bolonia ya sería de inculcación obligatoria. Los rectores de las universidades que ya estaban adaptando el plan lo ven con ojos críticos, ya que atrasa el progreso de su universidad, pero palia muchas heridas económicas ya que el dinero de Bruselas puede ser un buen aliciente de la buena aplicación del plan en tiempos de crisis.