Estic a casa, davant s'ordinador, es dits encara me tremolen un poc. Hi ha helicòpters, se'ls pot sentir de per quasi tot Barcelona. Des de sa finestra de s'estudi encara es reflexa es blau de sa sirena de ses furgonetes que hi ha as meu carrer. Visc devora plaça Sant Jaume i m'ha costat lo meu poder tornar a ca meva sense un ull blau. Ara explicaré com ha estat es dia d'avui, 18 de Març de l'any 2009. Amb aquest escrit no vull fer-mè s'interessant, ni vull creurer-mè es protagonista d'una festa, ni vull anar d'heroi, tot i que avui n'he vists molts. Només vull explicar es meu testimoni d'un dia que sa gent d'aquesta ciutat recordarà, un dia molt intens també per jo. Faré una narració en primera persona de què ha estat per jo es dia d'avui. Faré una mica de crítica, però sa justa i sobretot tampoc no me vull omplir sa boca i, tot i que molts me coneguin, no exageraré, perquè lo d'avui no es pot exagerar.
Avui jo tenia classe a les 10 des matí, vol dir que m'he aixecat a les 9 i berenant berenant a les 9 i mitja he vist pes "Matins de TV3" com trèien sa gent de sa facultat, a cops de porra, he quedat sorpres, sobretot en veure que as cap de mitja hora jo hauria de ser allà fent classe de literatura renaixentista catalana. Últimament passen coses molt estranyes a sa facultat i pensava que açò, tot i veure sa magnitut des fets que havien succeït, doncs no seria cap cosa que no hagués vist. Idò no. Arrib a Plaça Universitat escoltant música per s'MP3 i me trop tots es meus companys a s'acera i sa porta per entrar tancada. També hi havia uns quants mossos i professors, i periodistes, i algún curiós. Parlant amb es companys m'he informat que pes matí, almenys, no hi hauria classes. Que quedaríem tots a les 12 per veure què passava. M'han informat del què tothom ja sap, el que havia vist per la televisió, els Mossos acrivillant i destroçant les costelles dels qui feien quatre mesos que ocupaven la facultat. Llavors hem anat a veure què passava exactament, a informar-mós, a sa porta de matemàtiques, allà mateix, on hi havia sa presentadora des Matins de TV3. Sa questió és que he sortit per sa tele i tot, amb posició ben normal, sense fer s'ase i açò ja ha provocat ses primeres telefonades de sa mamà i na Carme(-que no te fiquis amb embuis, que vagis al tanto, vés viu Adrià...).
Sa qüestió és que després he anat amb en Guillem, na Laura i na Marta a fer un cafenet perquè passés es temps i així, veient sa Plaça Universitat tan fluïda com sempre ha passat es temps fins a arribar a les 12h. Allà s'ha girat tot per jo. Hem anat a veure si surtia algú a donar-nos explicacions, que mos diguéssin perquè pagàvem matrícula si a ses aules i seien es Mossos en vès de noltros. Quan tot estava tranquil m'he atracat a sa porta, a un metre des Mossos per mirar què passava. Han començat ets insults cap a ells. Aquets mateixos, amb casc i escut han tret sa porra de sa funda i en un moment determinat s'han posat a repartir (per ordre de vés a saber qui) llenya entre es que hi havia, jo estava a un metre d'ells, repetesc. He corregut, mitga Plaça Universitat, veient com es periodistes corrien devora jo, càmeres amb es cables enrevoltats entre ses meves cames, amb sa policia a dos o tres metres darrere meu, arrasant amb lo que trobàven.
He vist, ben devora meu, companys meus de classe caure en terra i ser víctimes de durs cops a ses cames sobretot i també a s'esquena i es braços. Molts no han pogut seguir caminant, jo corria, com molts. Alguns aixecaven els braços en senyal d'inocència i en un moment determinat eren sorpresos per un cop de porra que no se sap a què venia. Allà ha començatat sa meva ira, es meu odi. Estava en contra de Bolonya però lo que he vist només avui matí supera de llarg sa injustícia. Llavors, amb sa policia a uns 20 metres ens hem aturat, hem tret els llibres i ens hem posat a cridar -"
Mossos fora de la Universitat","Perquè porteu el casc si no teniu cervell","Els fills dels mossos a la Universitat, perquè no acabi com el seu Papà"...-, ens hem assegut a Gran Vía amb carrer Aribau i allà ens hem estat una estona. Llavors hem partit cap amunt, a mitja partida ho he deixat, me'n he anat a dinar amb la notícia posterior que els que han seguit han estat dispersats per l'Eixample a cops de porra també. Repetesc que jo només volia entrar a fer classe de Renaixement, que duia ets apunts al dia i havia repassat.
(14:00-18:30 h. -He dinat de peix amb mahonesa a ca na Marta i he anat a donar classe de repàs a en Carlos)
Davant sa incredulitat de lo que ha passat as matí, veient que tot el que havia passat a la meva facultat amb els que hi volíem entrar a fer classe he decidit anar també a la manifestació il·legal que s'havia muntat per avui a les 20:00h. Entri-entri me'n he assebentat per familiars i amics que he sortit avui migdia a vàries televisions autonòmiques i nacionals (cosa que també me feia il·lusió, TV3, Telecinco, Antena 3...). Ara començarà la part dels succesos de la tarda.
Haviem quedat a les 20:00 amb en Lluis Moll i en Xinu a Plaça Universitat, tenia ganes de veure'ls (bon incís) i m'he torbat allà a altres companys menorquins de sa Balmes; Lara, Catrin, Iñaki, Gorka, i na Marina, d'Eivissa, que ha viscut amb jo aquest matí tot es tema des dessallotjament i sa tancada, amb sentit literal, que ara si han fet els Mossos. Un diari de ses illes ens ha fet una foto i una petita entrevista per sebre com ens ha anat a els de "Ses Illes" es tema d'avui matí que tant ressò periodístic ha tingut. Més endevant he hagut de contar a molta gent (repetesc, no ho dic per fer-me es xulo, és lo que he viscut i per avall) es tema des matí perquè molta gent no hi havia estat. No sé quants devíem ser es matí, uns 1000 talvegada, però pes capvespre, veguent ses notícies tothom i tenien en compte que sa manifestació des capvespre no era en contra de Bolonya sinó en contra de sa violència policial, a les 20:15 a Plaça Universitat hi havia molta gent; estudiants d'altres facultats i d'altres universitats, professors, homes-ciutadants normals(vull dir desvinculats de la universitat), pares amb els seus fills, grups de jubilats, etc, que havíen vist què havia pasat el matí i es volíen solidaritzar amb els estudiants de la UB de filologia i matemàtiques sobretot, i molts altres, que havíem rebut aquell tracte tan especial feia unes 10 hores. M'ha agradat molt veure tanta gent.
Hem sortit i hem arribat a Plaça Universitat i hem anat Pelai avall amb en Miquel i en Lluís. En principi els Mossos, pel fet de ser una manifestació il·legal ens tancàven el pas, més endevant ens han deixat seguir fins a Plaça Catalunya on he vist, des de lluny penjant una pancarta, com sa policia carregaba contra els manifestants, sempre pacífics, que volíen baixar Rambles avall. Hem fet arrere darrere es pànic, a corregudes. Llavors hem seguit fins a Portal de l'Àngel on els Mossos ens han tancat també el pas i hem hagut de quedar asseguts en terra "filosofant" amb ells. La premsa ens era aclaparadora, es flaixos intensos cap a la meva cara, no perquè em digués Adrià Pons Pons, sinó perquè estava devora ells i per avall, alguns fotografiant es meu llibre "d'Història i mite del Rector de Vallfogona".
Llavors hem seguit fins a Urquinaona on he trobat a na Celia, en Rubén i en Robert, perdent en Xinu i en Miquel, que els he trobat un poc més endevant, com també na Helena, tots comentant lo de sempre; no té nom, que fort...i arribant as carrer que va de Via Laietana a Plaça Sant Jaume hem trobat es Mossos, més Mossos que mai, espernat-nos a l'entrada de la Plaça, com si haguéssim de ficar una bomba adins. Llavors ha començat el silenci i la indecisió fins al punt que uns herois s'han dedicat a anar cap endevant fins a rebre cops de porra que s'han intensificat quan els Mossos ens veien al damunt, guanyats, al damunt. Jo estava a pocs metres, rall de 2 o 3 meres, i llavors a començat la càrrega forta. Tothom corrents, allà mateix, tothom atrapat, sense poder sortir, m'he apurat molt. M'han empès i he caigut a terra, m'he obert es genolls, això no és res, i quan m'he intentat aixecar tenia un Mosso que me calçigava ses cames mentres ventava a un que hi havia devora jo. S'alè des seus crits de dolor me feria sa cara. No me podia aixecar, tothom cridava i corria. No sé com no he cobrat, supòs que perquè érem molts, i hem corregut cap al carrer Princesa, sense aturar de córrer, ens perseguíen, per un carrer estret-estret, un grup de policies, corrents, as quals no havíem fet res. S'han aturat, m'ha vingut un al·lot plè de sang a sa cara i m'ha donat sa seva estelada; -jo no puc córrer més, m'ha dit.
Llavò es Mossos han tornat a atacar, ara amb furgons, en Lluís i jo havíem perdut en Miquel, el cercàvem entre sa gent que coixetjava i seguia cridant mentres noltros cridàvem; Miquel!-. No sabíem, després de tota sa gent que havia pres mal, com estava. Llavors, l'hem trobat, i sa policia tornava, corrents tots, per carrerons, per intentar despistar, però a cada carreró un furgó, o dos, o 20 policíes, venint correguents, cap a noltros, amb ràbia acumulada, arreplegàven sense judici a qualsevol que fós as carrer. Hem seguit corrents, els he perdut i no els he vist més. Sentia sirenes darrere jo o veia un grup de vint Mossos que venien a pas quadrat, però corrents, sense veure'ls-hi sa cara, tot entonats i estufats; anava sortejant carrers des barri gòtic-la ribera i a cada carrer que arribava trobava gent, loca, corrents, i policies darrere, ventant, els furgons començaven a anar més ràpit. He trobat uns altres manifesants, (companys de fuga) i junts feiem barreres de basura, de contenidors, de cartons, de bosses de fems, haviem d'aturar es furgons que òbviament van més ràpid que una persona que fa vint minuts que corre. Hi havia fiets de 10 anys corrents, que no podíen més. Jo tenia allò que en diuen "flato", no podia córrer més, però a cada carrer, a cada cap de cantó, un grup, mínim de 6 o 7 policíes, que ens esperava o ens perseguia. No sabia per avont m'havia de fotre, era com una espècie de guerrila, córrer per no cobrar, i es qui te pot ventar hi és per tot, i va armat i no pots fer res.(Sona molt a pel·lícula però és cert). Estava perdut enmig des barri gòtic, amb companys, gent que no coneixia de res, qui mus donaven suport, ànims, m'ha agafat plorera. He sortit de Arc com per art de màgia a Arc de Triomf i dos furgons venien cap on érem. No podíem més i he vist, m'hi hagués ficat segons com, dins un contenedor d'obres, tot i que estava plè i hagués estat absurd, però no podia més, es carrer estava buit, llevat de noltros, que ja anàvem tots sols, i no volíem pegues.
Llavó, amb es colso i es genolls un poc pelats, regirat a no poder més i amb s'adrenalina dalt de tot, una mescla rara de sentiments, he telefonat a na Laura, i li he fotut es rollu que vus fot jo ara. També he telefonat na Marta, a sa que mentres rallava per telèfon, ja a la Catedral, devora ca meva, han tornat a venir uns Mossos i n'Adrià torna a córrer davant ses sirenes, ja que allà quedaven manifestants. Per arribar a casa he hagut de córrer un poc, visc devora Plaça Sant Jaume, ja he dit, i després de córrer mig minutet més davant es Móssos, he arribat tot sol a ca meva, des d'on escric ara açò, veguent, encara, es llum blau des furgons per sa finestre i indignat consultant sa premsa digital lo que arriba a dir. ja veurem demà sa tele, sa qui té sa opinió més transcendent. De moment
El País diu que de tot açò hi ha 15 Mossos i 3 estudiants ferits. També diu la policia que: El dispositivo especial preparado por los Mossos para la noche tenía como objetivo evitar incidentes. El director dijo que los agentes "cumplieron las directrices".Tots innocents, llevat des 4 o 5 de sempre, ens han perseguit i ens han fet mal. Homes i fiets, Dones i fietes, gent gran, embarassades, tothom corria davant aquesta gent.
Es pròxims dies parlaré de sa premsa i de com acabaran aquestes jornades.
Bé, semblrà molt exagerat, a lo millor poc interessant per alguns i un cuento per uns altres, n'hi ha que tenen coses a contar d'avui i d'açò més interessant que sa meva experiència, però jo necessitava pair tot lo que he viscut avui, un dia en que m'aixecava per anar a fer Renaixement i ha acabat com ha acabat, amb un poc de mal de quan m'han calçigat, es genolls pelats, i un experència un poc angoixant però que podré contar as nets, segur que no amb tanta nitidesa com vos ho cont ara, seràn altres temps, o no? Açò pensavem fins ara i jo no em pensava que en plena socialdemocràcia i pesudosocialisme pasaria açò en una ciutat com aquesta. Des de luego, bona l'han liat en Maragall i en Dídac Ramírez, mus en recordarem d'ells.
Fins demà a les 12:00h a Plaça Universitat!
