dijous, 18 de març del 2010

Art

Avui a classe m'han intentat explicar, per enéssima vegada, què és l'art. Mentre el professor, un gran sabi, ens donava la seva idea, la seva opinió, la seva argumentació i l'argumentació de molts altres, jo anava pensant (ja que ja havia sentit desenes de vegades "què és l'art") i em plantejava; si en algun examen em demanéssin què opin sobre l'art, què contestaria jo? Estava adelantant aconteixements, ja ho sé, però més val anar preparat a la guerra!

Lo primer de tot que m'ha vingut al cap és que l'art és una cosa personal perquè, tot mesclant teoria amb reflexió pròpia, m'he deixat endur per un pensament "Berckeleià" d'entendre el món, i per tant he considerat que l'art està dins les persones. Molts teòrics han dit que l'espectacle està dins l'espectador o que la poesia és la propia persona llegint un missatge. L'art es lliga molt a la filosofia (o epistemologia, per no generalitzar) idò, l'art va estretament lligat al coneixement.

Llavors, com que una cosa per analogia em portava a l'altre he pensat que l'art ha de ser com aquella definició que Aristotèlica diu: una revelació d'una experiència pròpia de valor universal.

Què genera una experiència pròpia? Una película, un poema, una novel·la, una obra de teatre, una cançó, una escultura...Sí, és clar, tot açò, però...(aquí ja he començat a botar raonaments, possibles contradiccions i fer demagogia intuïtiva amb jo mateix)...una conversa, un monòleg, un programa de televisió, una notícia, un paissatge, un llum que encens cada nit...

És curiós, segons el que m'han explicat, el que he après, novament per analogia, tot és art. Pens:

-L'art està dins de les persones, ergo li donem la forma que portem dins nosaltres.

-L'art parla en les coses...serà que les coses s'han de fer parlar, les coses parlen en si, el món són paraules!

-L'art són experiències pròpies de valor universal...quin és el valor universal que no tengui un matis que el faci local o personal???

L'art és el significat de tot, ho és tot, de manera simple o complexe; tot allò directe que té sentit: Un telèfon que sona d'una manera agobiant, una conversa amb el teu avi, amb el teu germà ( quina gran experiència!), una declaració d'amor, una sensació de llibertat llençant-se al mar, un poema de Timoneda, una cançó, un quadre impressionista, una noticia trista, un plat de s'àvia o una fruita que està madurant, tot açò proporciona la mateixa sensació que el que es considera art, fa la mateixa funció i el mitja és tant o més sincer, és imitació, és experiència.

He tornat a obrir ets ulls llavors, era a classe i m'estaven explicant cosa sobre la referència i la forma, molt interessant per cert. Esper que mai hem facin una pregunta de raonar sobre l'art a mi, crec que ho intent intuir, però no ho puc abarcar, com tot i tothom.

L'art és forma, significat i experiència. Punt i Amén.

Tot açò

Tots duim es sol dins.